Accés, descàrrega i intercanvi de programes i informació.

-ARES

L'ares és un client d'intercanvi d'arxius peer to peer per a buscar i descarregar tot tipus d'arxius. És capaç de descarregar un mateix fitxer de diverses fonts (si un mateix fitxer és compartit per diversos usuaris a la vegada) millorant així la velocitat de descàrrega en aquest cas. També posseeix cerca automàtica i permet reprendre descàrregues, dues opcions que conjuntes resulten idònies per completar descàrregues. El sistema que Ares fa ús per intercanviar arxius també es pot utilitzar com a servidor web, opció que està integrada en el programa al costat d'un sistema automàtic d'actualització de DNS. Ares es completa amb un reproductor d'àudio i vídeo integrat i la garantia de l'autor que assegura que està lliure de Spyware i publicitat.

-E-MULE

eMule, s'ha convertit avui en dia en un dels clients més populars, ha anat evolucionant gràcies a ser de codi obert i la col·laboració de centenars de programadors.
eMule te interessants funcions que faciliten el seu ús, com per exemple la captura directa d'e-links, un camp per actualitzar la llista de servidors, establir prioritats i moltes més funcions que aniràs descobrint amb el seu ús.

-SOULSEEK

Un gestor d'intercanvi d'arxius P2P que ofereix un gran nombre de resultats, multitud d'usuaris, xat, però 'Soulseek' Destaca sobretot per oferir música especialitzada, difícil de trobar a les botigues o escoltar per la ràdio.
Per a tots aquells que no coneguin 'Soulseek' comentar que es tracta d'un programa d'intercanvi de tot tipus d'arxius, encara que especialitzat en música "alternativa". Aquesta especialització impedeix que en 'Soulseek' també es pugui trobar música o arxius de qualsevol tipus, ja que el gestor dels directoris, 'Soulseek' permet compartir qualsevol tipus de fitxer.

-SHAREAZA

Shareaza és un client d'intercanvi d'arxius peer to peer amb el que, una vegada connectat a la xarxa Gnutella, podràs intercanviar tot tipus d'arxius. Aquesta colorista aplicació ofereix molt a canvi de molt poc; una descàrrega de gairebé mig megabyte.
Shareaza et lliura un sistema de recerca molt complet, oferint multitud d'opcions de cerca específiques per a cada un dels tipus d'arxius que permet descarregar (àudio, vídeo, aplicacions, imatges ,...).
La seva interfície és molt clara, funcional i informativa, mostrant multitud d'informació dels arxius, amb un encert ús de colors que aconsegueix que puguis assimilar tots aquestes dades amb facilitat, ajudant a triar la millor opció a descarregar.
És capaç de descarregar simultàniament de diverses persones per aconseguir una millor velocitat de descàrrega. Manté per separat els arxius complets dels parcials i els mou, a la carpeta complets, una vegada finalitzada la descàrrega.

Les comunitats virtuals

Les comunitats virtuals, cibergrups o xarxes socials sostingudes per ordinador són grups de persones amb les quals es comparteix algun interès en comú, és una activitat habitual de gran part dels éssers humans, des de sempre, a l'espai físic. En el marc d'internet també resulta habitual la formació de cibergrups o comunitats virtuals.

Internet, desborda la funció purament utilitària de proveir informació per a convertir-se en un instrument que apropa a les persones, permet la seva comunicació i l'establiment de lligams durables entre elles. El plaer està a la comunicació més que a la informació que pugui obtenir-se. El correu electronic obre el camí, la web queda en un segon pla. Aquesta característica, la facilitat que el medi brinda, es conjuga amb una actitud, manifesta en algunes persones i implícita en altres, orientada a experimentar encontres i comunicació amb altres éssers humans. I això resulta ser el tret distintiu d'Internet: brindar als usuaris un món sense fronteres, on poden establir-se múltiples relaciones amb altres persones, fins i tot arribar a conformar-se autèntiques comunitats, en aquest cas, virtuals.

Quant al terme "comunitat virtual" s'hauria de fer un aclariment: la "virtualitat" està a l'espai, ja que els cibergrups no ocupen (com tals) un lloc a l'espai físic. A la seva conformació no s'utilitza la categoria de "distància". L'espai es construeix a la consciència dels seus individus i les distàncies físiques entre els seus membres son irrellevants per a la seva formació. Al ciberespai la globalitzacio no constitueix un concepte sinó una experiència. Així doncs, la "virtualitat" està a aquesta creació mental de l'espai, no a les seves relacione, aquestes no estan generades per ordinador, sinó mediatitzades i son tan "reals" (o més) que les viscudes al món físic.

Canals de comunicació

És el mitjà físic de transmissió de dades i s'encarrega del transport del senyal sobre la qual viatja la informació que intercanvien l'emissor i el receptor.
El canal ve definit des del punt de vista telemàtic per les seves propietats físiques: naturalesa del senyal, velocitat de transmissió, capacitat de transmissió (ample de banda), nivell de soroll que genera, longitud, etc.
Per a les senyals acústics l'exemple més comú de canal és l'atmosfera.
Per senyals electromagnètics pot haver diversos tipus de canals: l'atmosfera, el buit (senyals entre satèl lits), els cables, etc. Un cas particular és la fibra òptica que transmeten senyals lluminosos a gran velocitat, insensibles al soroll ia les contaminacions del senyal lluminosa (una altra senyal lluminós que pugui interferir).

Programes lliures

El programari lliure és el que pot ser usat, estudiat i modificat sense restriccions, i que pot ser copiat i redistribuït bé en una versió modificada o sense modificar sense cap restricció, o bé amb unes restriccions mínimes per garantir que els futurs destinataris també tindran aquests drets.

Com que el programari es pot redistribuir lliurement, en general es pot trobar gratis a Internet, o a un cost baix si l'adquirim per mitjà d'altres medis (CD-Rom, DVD, disquets...). A causa d'això, els models de negoci basats en programari lliure normalment es basen en proporcionar serveis de valor afegit com suport tècnic, cursos de preparació, personalització, integració, o certificació.

Un programari es llibre si compleix aquestes aformacion

• La llibertat d'executar el programa per qualsevol propòsit.
  
• La llibertat de veure com funciona el programa i adaptar-lo a les necessitats pròpies. L'accés al codi font és un requisit.
• La llibertat de redistribuir còpies.
• La llibertat de millorar el programa i de distribuir-lo de nou amb les millores realitzades, per tal que tota la comunitat se'n pugui beneficiar. L'accés al codi font també és un requisit.

No s'ha de confondre amb el programari gratuït, que inclou en algunes ocasions el seu codi font, encara que no sigui lliure, a diferència del programari lliure, ja que no se'ns asseguren els drets a la modificació i redistribució del programa.

De fet, existeixen diverses definicions de programari lliure i diversos tipus de llicències per la seva distribució. Generalment, les principals variacions entre llicències solen ser els termes exactes i les condicions imposades en la redistribució de còpies modificades del programa. Cal dir que la majoria de llicències admeten que un programa lliure es pugui distribuir també comercialment (és a dir, pagant). En canvi, un programa que es distribueixi gratuïtament però sense codi no se sol considerar lliure. L'èmfasi del terme lliure és en la disponibilitat del codi i la possibilitat de modificar-lo.

Drets d'autor

Hi ha dos tipus de drets d'autor:

Els drets morals corresponen a l'autor de l'obra i són irrenunciables i inalienables, per la qual cosa no es poden cedir ni renunciar-hi. La Llei de Propietat Intel·lectual espanyola vigent reconeix a l'autor els següents:

1. Decidir si la seva obra ha de ser divulgada i en quina forma.
2. Determinar si aquesta divulgació s'ha de fer amb el seu nom, sota pseudònim o signe, o anònimament.
3. Exigir el reconeixement de la seva condició d'autor de l'obra (paternitat de l'obra).
4. Exigir el respecte a la integritat de l'obra i impedir qualsevol deformació, modificació, alteració o atemptat contra ella que suposi perjudici als seus legítims interessos o dany a la seva reputació (integritat de l'obra).
5. Modificar l'obra respectant els drets adquirits per tercers i les exigències de protecció de béns d'interès cultural.
6. Retirar l'obra del comerç, per canvi de les seves conviccions intel·lectuals o morals, prèvia indemnització de danys i perjudicis als titulars de drets d'explotació (posteriorment, si l'autor decideix reprendre l'explotació de la seva obra, haurà d'oferir preferentment els corresponents drets a l'anterior titular d'aquests i en condicions raonablement similars a les originàries).
7. Accedir a l'exemplar únic o rar de l'obra, quan es trobi en poder d'un altre, per tal d'exercitar el dret de divulgació o qualsevol altre que li correspongui (aquest dret no permet exigir el desplaçament de l'obra, i l'accés a aquesta s'ha de dur a terme en el lloc i la forma que ocasionin menys incomoditats al posseïdor, s'ha d'indemnitzar, en el seu cas, pels danys i perjudicis que se li irroguin).

Els drets patrimonials o d'explotació faculten l'autor a decidir sobre l'ús de la seva obra, que no es pot dur a terme sense la seva autorització, excepte en determinats casos previstos en la Llei de Propietat Intel·lectual espanyola vigent, que es coneixen com a límits o excepcions. Aquests drets d'explotació, que es poden cedir a tercers, són, segons la Llei de Propietat Intel·lectual:

1. Reproducció: acte de fixació de l'obra en un mitjà que permeti la comunicació i l'obtenció de còpies de tota l'obra o d'una part.
2. Distribució: acte de posada a disposició del públic de l'original o còpies de l'obra mitjançant la seva venda, lloguer, préstec o qualsevol altra forma.
3. Comunicació pública: acte pel qual una pluralitat de persones pot tenir accés a l'obra sense prèvia distribució d'exemplars a cadascuna d'elles.
4. Transformació: acte de traducció, adaptació i qualsevol altra modificació d'una obra en la seva forma de la qual es derivi una obra diferent. En el cas de las bases de dades, es considera transformació la seva reordenació.

La Llei també reconeix altres drets de caràcter patrimonial als autors:

1. Dret de remuneració per còpia privada: la reproducció d'una obra (divulgada en forma de llibres o publicacions assimilades, entre d'altres, llevat dels programes d'ordinador) realitzada exclusivament per a ús privat del copista, mitjançant aparells o instruments tècnics no tipogràfics, origina una remuneració equitativa i única a favor dels seus titulars de dret de aquestes creacions. Aquesta reproducció no ha de comptar amb l'autorització prèvia dels seus titulars per a la seva realització.
   La remuneració compensatòria per còpia privada es determina per a cada tipus d'obra en funció dels equips, aparells i materials idonis per realitzar la seva reproducció. Ha de ser abonada obligatòriament pels fabricants i importadors d'aquests instruments, i recaptada i repartida per les entitats de gestió.
   Les còpies per a ús privat són les que es fan a l'àmbit domèstic, sense ànim de lucre, ni ús col·lectiu ni distribució mitjançant preu.
2. Col·leccions escollides o obres completes: la cessió dels drets d'explotació sobre les seves obres no impedeix a l'autor de publicar-les reunides en col·lecció escollida o completa.
3. Dret de participació: els autors d'obres plàstiques han de percebre del venedor de la seva obra una participació del 3 % en el preu de tota revenda que se'n faci, sempre que el seu preu sigui igual o superior a 1.803,036 euros.

Per tant les persones que tenen xarxes socials al seu abast han de ser conscients dels drets que tenen peró asumir les consequencies de que no sempre son respectats i no sempre un es dona conte quan estan fen un mal us de la seva privacitat per aixó es demana que la gent sigui molt cuidadosa amb la informació i també que s'adaptin a certes mesures de seguretat.

Seguretat de les xarxes socials

Les xarxes socals tenen coses molt utils per nosaltres pero a l'hora existeix un perill ja que la seguretat es un tema molt important degut a que hi ha gent que es dedica a molestar a traves de les xarxes socials i ara es vol ficar una mesura de tal manera que els menors d'edat no tinguin acces a les xarxes socials pero jo crec que les poden utilitzar mentres sigui amb responsabilitat i que els pares sapiguen de l'existencia d'aquestes pagines que ve a ser el mateix de que els pares controlin que fan els seus fills per internet ja que segons quins llocs son perillosos i hi han molts casos de desgràcies que han passat a causa de les xarxes socials que utilitzaven alguns menors.

Les xarxes socials

Les xarxes socials es consideren un perfecte exemple de la nova sociacilitat digital i representen un dels ambients comunicatius més interessants de la xarxa. Al principi, les xarxes socials van actuar en depenent de la productivitat empresarial. Els usuaris de les xarxes socials aviat van posar remei a les pràctiques socials assajades i les xarxes socials van ser transformades en intel·ligents ambients comunicatius oberts a la participació ciutadana. Els que van ser ciutadans sensibles van començar a utilitzar les xarxes socials per tenir propositius ambients comunicatius destinats a l'organització social. Un bon exemple d'això són les xarxes socials de consumidors, en les quals s'han denunciat aquelles marques les accions de les quals resulten contràries a l'ètica així com a la responsabilitat social corporativa. Les xarxes socials representen un tema de particular interès per a nosaltres a el mon actual, ja que sigui per el motiu que sigui acra hi ha poca gent que no disposi del seu espai particular a internet.

Hi han molts avantatges i molts iconvenients, com per exemple a algunes pots penjar les teves fotos, comentar als amics, però no pots ni penjar videos ni enviar missatges privats. En canvi a d'altres pots penjar vídeos, editar el teu perfil, fer-te admirador de diferents grups de coses famoses relacionades amb la vida quotidiana, etc.